Propietat amb 521 hectàrees i 3 masies en bon estat

Propietat amb 521 hectàrees situada al terme municipal d’Albanyà, comarca de l'Alt Empordà. Consta de dues finques confrontants on hi ha 3 masies, un paller i un magatzem en bon estat, i dues masies en estat ruïnós catalogades.

Les cotes varien des dels 1.170m fins als 720m d'altitud. Bosc d'alzina, roure i pi bàsicament amb 20 hectàrees de camps de cultiu.

La finca primera consta d'una superfície de 201 hectàrees amb una masia en bon estat de 515 m2 construïts repartits en tres plantes, més un edifici adjunt destinat a magatzem de 454 m2 construïts repartits en dues plantes. Hi ha un dipòsit d'aigua a uns 300 metres de la masia amb accés d'helicòpter i hidrant per a camions de bombers, que s'omple permanentment amb aigua procedent d'un manantial situat per sobre d'aquest. També consta d'un altra masia, en estat ruïnós, però que figura en el catàleg de masies catalanes, de manera que seria possible la seva reconstrucció. En aquesta finca hi ha unes mines de plata que havien estat en explotació fins a mitjans del segle XX, a més d'una masia que servia d'habitatge dels miners, gairebé totalment derruïda.

La segona finca consta d'una superfície de 319 hectàrees amb una masia en perfecte estat de 1.140m2 de superfície construïda repartida en tres plantes, al costat d'aquesta hi ha una altra edificació destinada a paller i corrals de 305 m2 de superfície, també en bon estat excepte una petita part adjunta a la mateixa en la que s'ha ensorrat la teulada. Hi ha una altra masia de 250 m2 repartits en dues plantes. Ermita romànica que pertany al Bisbat en perfecte estat, i aprop de l’ermita hi ha una altra masia en estat ruïnós, antic bastió romànic de segle XII o XIII, que en els seus orígens servia com a torre de guarda i vigia al Castell i que segurament pertanyia en aquella època a un Sr. Feudal, aquesta masia també consta en el catàleg de masies de Catalunya, pel que la seva reconstrucció també és factible.

A més la finca posseeix el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), fet que fa possible realitzar l’aprofitaments forestal. També hi ha un pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC), aprovat al maig del 2014 atorgant com a àrea privada de caça en plena vigència, autoritzant poder caçar, caça major: Senglars, muflons, cérvols, daines i cabirols, i caça menor Becades.